Transgènics: 20 anys alimentant o enganyant el món?

Transgènics: 20 anys alimentant o enganyant el món?

 GRAIN

Persisteixen els mites i creixen les mentides, vivament alimentades per la indústria, sobre els suposats beneficis dels cultius transgènics. Aquests enganys es poden resumir en cinc: que alimentaran el món, que produeixen més, que eliminaran l’ús dels agroquímics, que coexisteixen harmoniosament amb altres cultius i que són absolutament segurs pel medi ambient i la salut. Desmuntar l’engany és senzill, només es tracta de fer una ullada, desapassionada i objectiva, a allò que realment està passant al camp, amb dades de la pròpia indústria1. La conclusió, després de vint anys de sembra transgènica comercial, és clara: cap de les promeses s’ha complert, ans al contrari. Vegem els cinc punts un per un.

  1. PRIMER MITE. Els cultius transgènics eliminaran la fam al món.

Aquest és probablement l’argument preferit entre els qui promouen aquesta tecnologia. El repeteixen a tots els escenaris, “no podem alimentar un món que té cada vegada més persones, sense l’ús dels transgènics”. Però hi ha tres constatacions que posen les coses al seu lloc:

  • Les dades de la FAO mostren clarament, any rere any, que a nivell mundial es produeixen aliments més que suficients per alimentar tot el món. La fam no és merament una qüestió de productivitat, és una qüestió d’accés a la terra i a la resta de recursos necessaris per produir aliments. La fam, en definitiva, és conseqüència de la pobresa i l’exclusió!

  • Els cultius transgènics que avui es produeixen a nivell comercial no estan pensats per combatre la fam present als països del Sud. No parlem de cereals destinats directament a l’alimentació de persones sinó que avui, quasi la totalitat de l’àrea plantada amb transgènics al món, es redueix a quatre cultius: soja, blat de moro, colza i cotó. Els tres primers es dediquen pràcticament en la seva totalitat a la producció de pinsos per ramaderia als EUA i Europa; combustibles per cotxes i olis industrials; i l’últim s’utilitza per fabricar roba.

  • En canvi, sí que existeix –i molt dolorosament– una correlació directa entre els cultius transgènics i l’increment de la fam al món rural. A països com Brasil i Argentina les gegantines plantacions de blat de moro i soja transgènica –que allà anomenen deserts verds– expulsen les persones de les seves terres i les priven –les roben– del seu mitjà de subsistència. I, efectivament, la conseqüència és fam, misèria i intoxicacions per molta gent del camp. Els cultius transgènics ocupen milions d’hectàrees de terres agrícoles fèrtils que podrien utilitzar-se per produir aliments!

L’any del primer cultiu comercial d’organismes modificats genèticament (OMG) uns 800 milions de persones van patir els efectes de la fam al món; ara, amb milions d’hectàrees cultivades amb OMG, la xifra ha augmentat a més de 1.000 milions. Per què?

  1. SEGON MITE. Els cultius transgènics produeixen més.

Això, més que un mite, és de nou una mentida. Genèticament parlant, la productivitat d’un cultiu és massa complexa per poder-la manipular tan fàcilment; es tracta d’éssers vius i complexes, no juguem amb peces de Lego. Depèn de molts factors genètics però també de molts altres elements. I, fins i tot, si “tot estigués als gens”, la classe científica mai ha aconseguit transferir i fer funcionar més de dos o tres gens alhora. El gen de la productivitat no existeix!

Això es mostra clarament amb dades al país on han estat sembrant transgènics des de fa més temps: als EUA. L’estudi més ampli i rigorós al respecte el va elaborar la Union of Concerned Scientists que va analitzar l’historial de 20 anys de cultiu transgènic en aquest país. La seva conclusió explica que la soja i el blat de moro transgènics, modificats per resistir altes dosis d’herbicides, no tenen més productivitat que les plantes i mètodes convencionals. També calculen que de l’increment de productivitat que han tingut les collites de blat de moro els últims 20 anys, el 86% ho ha estat a causa de mètodes i pràctiques convencionals. Altres estudis mostren que la productivitat dels transgènics és actualment més baixa que la dels cultius convencionals.

No hem de perdre la realitat de vista perquè, com veurem més avall, les empreses transgèniques només han aconseguit portar dues novetats dels seus laboratoris al camp durant els 20 anys o més que porten investigant, i cap de les dues té a veure amb la productivitat.

Transgènics, una ciència que no avança

Els transgènics estan en mans de molt poques empreses, la més coneguda és Monsanto, que junt amb Dupont, Syngenta, BASF, Bayer i Dow dominen la major part de les investigacions i patents transgèniques, acaparen el 60% del mercat mundial de llavors i controlen el 76% del mercat mundial d’agroquímics.

La “ciència” d’aquestes empreses només ha aconseguit dues aplicacions. Per una banda, els anomenats cultius tolerants a herbicides i, de l’altra, els que porten el gen Bt, que els dota de poder insecticida.

El passat 2012, el 59% de l’àrea cultivada comercialment amb transgènics al món van ser cultius amb tolerància o resistència a l’herbicida glifosat –l’herbicida patentat originalment per la mateixa multinacional Monsanto–, el 26% eren cultius insecticides amb el gen Bt, i el 15% tenien les dues característiques.

Després de més de 20 anys investigant i de milions d’euros invertits, hem de parlar de “revolució biotecnològica” per un parell de novetats? Les aplicacions reals que avui tenen els transgènics demostren quins són els interessos reals de la indústria, que es converteixen en riscos per la salut i els ecosistemes, i en dependència pels agricultors i agricultores.

  1. TERCER MITE. Els cultius transgènics eliminaran els agroquímics.

Més aviat, el contrari. Aquesta afirmació, moltes vegades ve acompanyada de l’exemple de l’anomenat gen “Bt”, extret de la bactèria Bacillus thurigiensis que produeix una toxina que mata a certs cucs. Inserit al cultius com el blat de moro i el cotó, aquestes plantes produeixen l’esmentada toxina, evitant així –deien– la necessitat de fumigar-les. En el fons és com si la planta “s’auto-fumigués” durant les 24 hores del dia. Però els problemes no van tardar en aparèixer i, amb tantes toxines en aquests monocultius, els cucs hi desenvolupen ràpidament resistència. A més, apareixen tot tipus de “plagues secundàries” que abans no existien i a les quals es responen amb més productes químics. En definitiva, l’ús dels agroquímics no desapareix.

L’altra “innovació” que han aportat les corporacions transgèniques són plantes que incorporen un gen que permet fumigar-les amb altes dosis d’herbicides sense que es vegin afectades, perquè són “tolerants” a determinades substàncies químiques. Això permet, per exemple, fumigar les plantacions a gran escala amb avionetes des de l’aire, any rere any, en el mateix lloc, fet que ha facilitat una tremenda expansió del cultiu de soja a nivell mundial. A Argentina fa trenta anys la soja quasi no existia, i ara ocupa més de la meitat de totes les seves terres agrícoles. I si el 1995 s’utilitzaven uns 8 milions de l’herbicida glifosat, ara aquesta quantitat sobrepassa els 200 milions de litres per sostenir la producció de soja transgènica. L’ús d’herbicides s’ha multiplicat per més de 20.

Als EUA passa exactament el mateix, els transgènics tolerants a herbicides han obert les comportes a un ús massiu del glifosat i altres herbicides. El 2011, en aquest país els agricultors i agricultores que van cultivar els seus camps amb aquestes llavors van utilitzar un 24% més d’herbicides que els seus col·legues que van sembrar cultius convencionals. La raó: les males herbes comencen a desenvolupar resistència a la química. La seva revolució porta més problemes que solucions.

  1. QUART MITE. Es respecta el dret a decidir, perquè els transgènics coexisteixen pacíficament amb la resta de cultius.

Un altre argument esgrimit pels qui promouen els transgènics és la llibertat de decisió: que cada agricultor o agricultora decideixi per sí mateix usar o no transgènics, no hi ha cap mena d’imposició. Però aquest argument passa per alt una llei fonamental de la biologia: les plantes de la mateixa espècie es creuen entre elles, i més aviat que tard, els gens inserits artificialment als cultius transgènics acaben apareixent als cultius convencionals.

A Canadà, el cultiu massiu de colza transgènica ha portat a l’extrem de que pràcticament no existeix colza no contaminada genèticament i, a més a més, va anul·lar l’incipient cultiu ecològic de colza. Pel que fa al blat de moro, un altre cultiu que es creua fàcilment amb els seus germans, hi ha també molts casos de contaminació genètica arreu del món.

La introducció de llavors transgèniques és especialment alarmant quan es tracta de la contaminació de varietats locals. Mèxic és el centre d’origen i diversificació del blat de moro, i fa anys les comunitats camperoles indígenes ja veuen com les seves varietats de blat de moro comencen a mostrar característiques estranyes. Diversos estudis confirmen que les causes tenen a veure amb la contaminació del blat de moro transgènic dels EUA. Si, tal com proposa el govern de Mèxic, es permet a les empreses multinacionals sembrar fins a 2,4 milions d’hectàrees de blat de moro transgènic, no només tindrem un atemptat contra la sobirania alimentària d’aquests pobles, sinó que també arriscarem la biodiversitat d’un cultiu que alimenta a milions de persones arreu del món.

I a Aragó, a l’Estat espanyol, des del 2005 les organitzacions camperoles i ecologistes estan denunciant que en més del 40% del gra ecològic s’hi troben traces transgèniques, i això impossibilita la seva venda com a aliment ecològic o lliure d’OMG.

Però el que és més pervers d’aquest argument fals de llibertat és quan s’observa com les corporacions transnacionals forcen als agricultors i agricultores a pagar per llavors que mai han sembrat. Als EUA. la companyia Monsanto ha portat a centenars d’agricultors i agricultores als jutjats sota l’acusació d’infringir els seus drets de propietat intel·lectual. Detectius de Monsanto, com cobradors del frac, circulen pels camps dels EUA a la recerca de gens “seus”, d’agricultors que hagin reproduït els grans prèviament comprats o, en molts casos, de camps contaminats per cultius transgènics propers. Amb aquesta estratègia, la companyia, a més d’aconseguir cobrar milions de dòlars, espanta els agricultors i agricultores que acaben cedint i compren les llavors de Monsanto per no córrer “riscos”. És a dir, que cada agricultor esculli… el que interessa a les empreses!

  1. I EL CINQUÈ MITE. Els transgènics són segurs per la salut i el medi ambient.

La seguretat “sanitària” dels cultius transgènics, com a mínim s’ha de qüestionar. Fem-nos una pregunta, en aquesta xarxa d’agricultura industrial on les empreses transgèniques controlen despatxos de les oficines de seguretat alimentària i dicten les seves pròpies normes, els hi estem posant la nostra salut a les seves mans, així sense més? La sobirania alimentària passa indubtablement perquè sigui la població qui exerceixi el control del que es menja.

En aquests moments, els nostres plats contenen aliments als quals els han modificat el seu ADN i amb una alta càrrega de pesticides, i sembla que no podem dir ni fer res al respecte. La preocupació es redobla amb algunes constatacions molt serioses en l’ús d’OMG i els seus herbicides associats. Un resum d’ells seria el següent:

  • L’Acadèmia Americana de Medicina Ambiental (AAEM) va assenyalar que “els aliments genèticament modificats poden significar un problema seriós per la salut”. Citant diversos estudis va concloure “que hi ha més que una associació causal entre els aliments modificats genèticament i els efectes adversos a la salut” i que “son un risc seriós a les àrees de toxicologia, al·lèrgies, immunologia, salut reproductiva, metabòlica, fisiològica i genètica”.

  • Els últims estudis realitzats pel Dr. Seralini (explicats en aquesta mateixa revista) després d’alimentar rates durant dos anys en base a blat de moro transgènic tolerant al glifosat, demostren una major mortalitat, i aquesta succeeix a una edat més primerenca, a més dels efectes hormonals, tumors mamaris en femelles i malalties hepato-renals.

  • Un estudi recent de la Universitat de Leipzig, Alemanya, va trobar concentracions importants de glifosat, l’ingredient principal del Roundup, en les mostres d’orina de la gent de la ciutat. Els anàlisis van mostrar que totes tenien concentracions de glifosat de 5 a 20 vegades superior que el límit per l’aigua potable.

  • El catedràtic Andrés Carrasco del Laboratori de Embriologia Molecular, CONICET-UBA, Facultat de Medicina, Universitat de Buenos Aires, Argentina, va donar a conèixer els resultats dels seus estudis, segons els quals els herbicides amb glifosat causen malformacions als embrions de granotes i pollastres en dosis molt més baixes que les utilitzades en la fumigació agrícola. Les malformacions van ser de tipus similar a les observades en la progènie humana exposada a aquests herbicides.

Finalment, ningú pot negar la seva malignitat quan comptem amb testimonis directes de morts, avortaments i malalties en éssers humans afectats pel glifosat, com explica l’última premi Nobel alternatiu, Sofia Gatica.

Són moltes les evidències davant els nostres ulls, molts testimonis directes, i les preguntes eloqüents de sectors independents. Tot això conflueix en una direcció: la salut és nostra i l’agricultura és camperola.

GRAIN

Per saber-ne més

Altres fonts d’informació:

1La majoria de les dades que presentem aquí s’han extret de l’últim informe de la ISAAA, Situació global dels cultius transgènics / GM: 2012. En les seves pròpies paraules, ISAAA (International Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications) es “una organització internacional sense ànim de lucre que comparteix els beneficis de la biotecnologia agrícola a les diverses parts interessades”. La seva missió és convèncer el món que els transgènics són bons. www.isaaa.org

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s