La ruta de la Sobirania Alimentària

La ruta de la Sobirania Alimentària

Per entendre tot el seu significat

2y3bDes de fa uns anys, un lema apareix i es repeteix en molts escenaris rurals. Amb una dignitat renovada, els pobles camperols reivindiquen en tots els idiomes del planeta, amb força i fermesa, la seva Sobirania Alimentària. Quin significat amaguen aquestes dues paraules capaces d’aglutinar a més de 200 milions de persones camperoles del món? Per què ha aconseguit sumar a persones de procedència cultural tan diversa, incloent el món urbà? Com ha pogut aquest paradigma conformar tot un moviment social global?

Sobirania Alimentària és la resposta per construir un nou model alimentari, que trenqui l’actual agricultura industrial globalitzada que des de fa molts anys ha perdut el seu propòsit inicial de ser un mitjà de vida i promoure aliments a la població.

Per tal d’explicar aquesta proposta, proposem un trajecte senzill amb la intenció que puguis sumar-te al viatge complet. Un viatge realitzat i organitzat des de la base, des de la gent, des de la lluita.

El paisatge

 

1bMirem al nostre voltant. De forma immediata podem veure com ens envolten molts camps abandonats. Les zones rurals continuen despoblant-se. Cada cop sentim més queixes de persones que viuen de l’agricultura i la ramaderia, no reben preus justos i és molt dur continuar amb l’activitat. D’altra banda, quan comprem als supermercats i ens fixem en l’origen dels productes, n’hi ha pocs que siguin del nostre territori. Els productes elaborats, pràcticament són tots de les mateixes marques i contenen una gran quantitat d’ingredients, molts dels quals ens són desconeguts.

Si mirem una mica més enllà, trobem moltíssima gent que passa gana, mai abans a la història n’hi havia hagut tanta. I tot i així, ara és quan es produeixen més aliments a nivell global. Com pot ser? Als camps dels països del sud, veiem grans monocultius de matèries primeres pels mercats internacionals. Amb prou feines hi ha gent que conrea la terra i és molt difícil viure de l’agricultura.

S’ha arribat a aquesta situació general d’abandonament i precarietat de la figura del camperol per les polítiques de mercat, dissenyades per concentrar el control i el benefici econòmic del comerç en poques mans.

Aquí arranca la preocupació i sorgeix la proposta d’iniciar un gran viatge. Des dels col·lectius camperols de molts llocs del Planeta, es denuncia aquesta situació i s’exigeix que els pobles recuperin la sobirania per decidir les polítiques agràries. Per això, i no pot ser d’una altra manera, la pròpia pagesia ha d’estar al centre de les decisions, com a subjecte polític.

A l’Estat espanyol durant els últims 40 anys han anat desapareixent aproximadament 4 finques agràries per hora, mentre que a Argentina els cultius de soja ja ocupen el 56% de les terres cultivables.

El mapa

2y3aLa meta a la que volem arribar és molt clara: un món ruralitzat en el qual la vida al camp recuperi la qualitat i dignitat, que permeti alimentar el planeta sense explotar-lo, perquè en som una part inseparable.

Com ho podem fer? S’escalfen els motors amb algunes premisses:

La primera: la sobirania alimentària no només entén que l’alimentació és un dret, fet obvi, sinó que fa un pas més enllà i defensa el dret al seu control, el dret a que cada poble decideixi sobre la seva alimentació.

La segona: reprenent una agricultura lligada a la terra i als territoris, respectant les seves necessitats i els seus ritmes. Entenent la Naturalesa com a quelcom del qual en som part com a éssers vius i no com un recurs a explotar.

I per últim, es rebutja conduir la locomotora a tota velocitat, atropellant tot el que es posi pel mig, com s’ha fet fins ara insistint en la competitivitat. Cal dirigir la màquina basant-se en la mútua col·laboració i la solidaritat, on ningú perdi i tots i totes en sortim guanyant.

El camí

4aA la primera parada del camí ja tenim un aprenentatge, un resultat: hem guanyat autonomia. Perquè és així, amb recursos locals, de gestió col·lectiva, sense patents ni controls empresarials monopolístics, com les persones camperoles poden fer i desfer sense estar lligades a les grans corporacions, als seus insums, al seu control del mercat, etc.

Són molt poques empreses les que controlen actualment cadascun dels esglaons de la cadena alimentària. Per exemple, només tres empreses es reparteixen la meitat del mercat global de les llavors comercials (Monsanto en té una quarta part).

Més endavant, arribem a una parada on trobem un grup de gent gran que ha resistit sempre al camp. A través del que ens expliquen, en adonem que han mantingut uns coneixements tradicionals, uns valors i una cultura molt necessària per assolir la nostra meta. Els demanem que pugin al tren i els oferim el millor dels seients.

Ara, les distàncies són curtes i ens tornem a aturar. És la Parada de les alternatives ja en marxa. Hem arribat a iniciatives reals, que ja estan construint sobirania alimentària. Observem un grup de persones organitzades que produeixen aliments, alguns per elles, altres per la població local i la resta ho comercialitzen fora del seu entorn, en unes èpoques concretes i amb pràctiques justes. Això ha generat llocs de treball directes i indirectes, s’han reactivat les economies locals i ha tornat la vida al poble.

Ho anotem a la bitàcola. És important la complicitat amb la societat. És fonamental reorganitzar els sistemes de comercialització amb aquesta societat, apostant per uns circuits de comercialització directes i curts, on prevalgui per sobre de tot, la confiança, i on es garanteixi que els preus dels aliments són remunerats per les persones productores i assequibles per les persones consumidores.

També la nostra salut es beneficia amb la Sobirania Alimentària. No hi ha dubte que una agricultura camperola aporta millors aliments des del punt de vista nutritiu, i són molt menors els riscos de crisis o alarmes alimentàries.

Sorgeixen reptes al camí. El més important és integrar, en aquest procés de lluita, a homes i dones en igualtat de condicions. Les dones són exemple de construcció de Sobirania Alimentària i de protecció dels seus valors.

La següent parada ens facilita una altra clau que anotem. La immensa majoria de les persones que passen gana al món són del camp. En la mesura que les polítiques agràries vagin canviant a favor de la Sobirania Alimentària, impedirem l’acaparament de terres o el dumping que tant els perjudica. Les seves terres seran pels seus aliments, no per les indústries de l’agro-explotació o dels agro-combustibles.

La fam al Planeta no és producte de males collites, sinó de moltes collites que acaparen recursos (terra i aigua) dels països empobrits del Sud i pel benefici de les grans firmes

4b

 agro-exportadores.

Per tot això, no tenim dubtes, el viatge ens ho exigeix, pengem pancartes a les finestres. La Sobirania Alimentària és una proposta política clara que diu ben alt el que ca


I entenem – caminant – per què més de 200 milions de persones defensen la Sobirania Alimentària, una proposta justa i necessària.l canviar: “l’agricultura no és una mercaderia”; “les grans superfícies ens afoguen amb el seu monopoli de la cadena alimentària”; “ les normatives sanitàries actuals són barreres a les nostres maneres de fer”; “els pobles necessiten serveis públics de qualitat”, …

ELS VALORS AFEGITS DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA:

      • Assegurar la dignitat i les formes de vida de la pagesia.
      • Ser proveïdora d’aliments sans i de qualitat.
      • Permetre als pobles camperols empobrits del Sud, reprendre la seva vida amb dignitat, eradicant la fam i la pobresa.
      • Ajudar a la incorporació de més persones a l’activitat agrària.
      • Ser motor d’una nova economia ruralitzada, relocalitzada i sostenible; fora dels moviments especuladors i financers.
      • Mantenir unes pràctiques agràries i alimentàries que assegurin la salut del Planeta.
      • Desenvolupar i enfortir les aliances entre organitzacions que lluiten per un món rural viu, a més de crear vincles entre la població agrària i urbana.
      • Recuperació de coneixements de la pagesia i de la cultura alimentària de tots els pobles
      • Contribuir a refredar el Planeta
      • Assegurar un Planeta ric, amb biodiversitat d’espècies animals i vegetals.

Un comentario en “La ruta de la Sobirania Alimentària

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s